No sóc d'aquells melòmans que pretenen que en un concert hi hagi silenci absolut. Entenc que una persona pot estossegar, moure's una mica etc. i també penso que caldria revisar els encarcarats protocols de l'anomenada música clàssica. Ara bé, tinc la sensació que, darrerament, estem creuant els límits del que hauria de ser un mínim comportament correcte per part del públic (de la puntualitat en parlarem en un altre escrit!).
Per contra, quan vaig a un concert de jazz (l'espontaeïtat d'aquest estil em va impactar en un primer moment) també em molesta que molta gent no escolti ni una sola nota musical! No em desagrada sentir de fons alguns sorolls ambientals (penso, per exemple, en el meravellós disc Waltz for Debby de Bill Evans, enregistrat en directe el 1961, on es fusionen harmoniosament les notes musicals amb el murmuri de veus i gots de la sala) però, altre cop, crec que estem entenent equivocadament el que suposa escoltar música en directe.
Tot això ve a tomb perquè he vist un curiós vídeo (gràcies Cisco) en el qual enmig d'un concert, un músic reacciona d'una forma genial davant d'un "soroll" inesperat.
Us convido a reflexionar una mica sobre el tema i, sobretot, en un concert apagueu els mòbils!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada