El confinament va provocar que la revista de l’institut Tram de tralla no es poguès repartir presencialment fins a l’inici d’aquest curs! Si a això hi afegim que aquests mesos han estat un cop molt dur per a la música i la cultura en directe, tot plegat ens ha fet pensar que valia la pena tornar a compartir amb tota la comunitat educativa algunes reflexions sobre tot això. La situació actual és complexa però això no vol dir que no puguem dur els nostres fills/es a algunes activitats culturals!
Cultura en famíliaEls darrers anys he constatat (amb preocupació) que cada vegada l’alumnat escolta menys música en directe. Per exemple, pràcticament tots els nois i noies han anat amb l’escola o amb l’institut algun cop a l’Auditori però en la majoria de casos constato que aquesta és l’única vegada que hi han anat!!
Actualment, la nostra ciutat gaudeix d’una interessant i variada oferta musical. Lògicament, hi ha estils més complexos i difícils però, a la vegada, hi ha també moltes propostes culturals que precisament estan pensades per anar-hi en família. A més dels equipaments públics, també hi ha moltes altres associacions, entitats, acadèmies, fundacions, locals d’oci etc… que programen música de tota mena en directe. Actualment a Lleida tenim temporades estables de música clàssica, musicals i òperes, festivals de jazz, recitals diversos, jam sessions, concerts a l’aire lliure… però això no ha anat, ans al contrari, paral·lel a una major afluència de públic, especialment jove.
Les raons evidentment són diverses i complexes (n’apunto algunes: conciliació horària, massa activitats exraescolars, poca difusió del què es fa, molta facilitat per accedir a continguts d’oci online, preus elevats…) i, per tant, crec que per això és molt important que els nostres fills i filles s’iniciïn en el món de l’oferta cultural amb els pares i mares. Els experts sempre recorden que es molt difícil tenir fills/es lectors/es si nosaltres no llegim. De la mateixa manera, doncs, també és pot afirmar que serà molt difícil que els joves vagin a veure concerts… o per extensió també al teatre, a un tipus de cinema menys comercial, a una conferència o a un recital poètic, per exemple; si abans no hi han anat amb nosaltres.
L’escola això no ho pot suplir i l’únic que pot fer és reforçar aquells valors que prèviament s’han après a casa. Crec que en una societat pretesament avançada no pot ser, per exemple, que molta part de l’alumnat de 3r d’ESO només hagi anat a algun concert, a una obra de teatre, a un museu o a una conferència amb l’institut!
Lògicament, cada casa és un món i tothom és lliure de gaudir com vulgui del temps lliure amb la família però des del Montsuar us animem a que ens ajudeu a donar valor a la cultura. Hem de ser conscients que només així aconseguirem que els nostres fills/es assoleixin un veritable esperit crític per tal que puguin contrarestar l’allau de cultura mediocre i comercial que la majoria de mitjans i les xarxes els ofereix actualment.
No podem permetre que aquestes cadires estiguin buides… Si els pares i les mares no portem els nostres fills i filles al teatre, a un concert etc... qui hi anirà en un futur?
