Smartphones en un concert, en una obra de teatre, en una classe...

A la majoria de docents ens preocupa l'ús que l'alumnat fa del seu telèfon mòbil. És una qüestió complexa que, malauradament, no sabem ben bé com afrontar. Com a tutor també sé que a moltes famílies els neguiteja la dispersió, la manca de concentració, l'addicció o, simplement, la pèrdua de temps que pot provocar un ús incontrolat i irreflexiu d'aquesta eina. Sense negar en cap moment les seves bondats i la seva enorme utilitat, penso que, entre tots, hem de fer una reflexió molt seriosa amb la finalitat d'ajudar els nois i noies a fer un ús racional dels seus telèfons (si és que encara els podem anomenar així!).

En una entrada anterior ja vaig fer una reflexió en veu alta sobre el tema dels telèfons en un concert de música però, després d'un seguit de sortides aquests dies amb l'alumnat de 3r, concretament a un concert, a una pel·lícula i a una obra de teatre, penso que cal tornar-ho a comentar. 

Us he de dir que -com a professor de música que pretén ensenyar a escoltar-la als adolescents- m’he quedat perplex (un cop més!) que molts nois i noies fossin incapaços d'estar 50 minuts sense enviar, mirar o comentar un whatsapp (els continguts dels missatges, no els comentem perquè donarien per una altra entrada sencera). Jo estava a la darrera fila de l'Auditori, per exemple, i vaig quedar astorat en veure una mar de llums rectangulars i centenars de dits escrivint a tota velocitat durant tot el concert!

Després de fer la reflexió posterior amb l’alumnat de totes les classes, vaig constatar que pocs nois i noies van trobar rellevant aquest fet. Encara més, consideraven que això era normal, que no n'hi havia per a tant, que era un antiquat i un exagerat. Fins i tot alguns es van enfadar d'allò més quan els vaig avisar diverses vegades i els vaig intentar fer apagar el telèfon. Que què m'havia pensat de no deixar-los respondre el comentari d'un/a company/a assegut/a dues files més avall!

Ho vaig comentar amb els tutors i tutores i vaig veure que no tothom li donava tanta importància... i això encara em va deixar més intranquil. L'argument que també ho fan els adults, què voleu que us digui, no em convenç (i menys com a docent). Està clar que nosaltres (professorat, família i societat en general) actuem com a model i, si de veritat, no podem apagar el mòbil durant un concert, una obra de teatre, una pel·lícula o una classe mateix, és que realment tenim un problema. No hi ha altres estones al llarg del dia per a utilitzar-lo?, com es pot aprendre sense una atenció mínima en una classe?, com es pot gaudir d'un concert o d'una obra teatral si estàs més pendent de la pantalleta que del que passa a l'escenari? Ja no es tracta només del fet que no pots estar concentrat/da en allò que estàs escoltant, sinó que esdevé una veritable falta de respecte cap als músics, actors/actrius o professorat, etc. segons sigui el cas.

La tecnologia ens ha canviat la vida però no podem deixar que aquesta dirigeixi totes les nostres accions. La música en directe, el teatre en viu, una conferència, una classe, una bona conversa, un passeig, una estona de silenci... són experiències úniques. No deixeu que una maquineta us impedeixi gaudir-les!